L’activitat dels ens locals, de les ciutats, en l’escena internacional és cada vegada més un fet i alhora una necessitat. Si prenem com a definició àmplia el concepte de Diplomàcia Municipal tal i com l’assenyala Rogier Van de Pluijm: “tota acció internacional dels governs locals, és a dir les relacions amb d’altres governs locals i/o organismes i institucions amb participacions en l’arena internacional”.

Dins d’aquest àmbit, s’obren una sèrie d’accions que les ciutats poden incorporar i que un cop treballades donen uns rendiments importants al posicionament no tan sols del seu nom, és a dir visibilitat, sinó també de la seva presència territorial en el si de d’aquesta escena internacional.

Quant a les línies d’actuació principals podem trobar des de, Grups de Pressió (lobbys), participació en organismes internacionals, i vinculació amb institucions de cooperació internacional, relacions amb representació estrangeres, participació activa en projectes o fins i tot treballs de mediació i exercitació d’influències en processos territorials i de relació amb la mateixa ciutadania. En definitiva en les seves relacions de Diplomàcia Municipal els governs locals poden adoptar diferents formes similars a aquelles que els mateixos Estats adopten en matèria de diplomàcia internacional. Aquestes iniciatives descentralitzades, que alhora constitueixen la política exterior de les ciutats, són les que depenen directament d’elles.

En una època en què la globalització ha reconfigurat les relacions internacionals i, en què les ciutats s’enfronten a nous desafiaments en la seva mateixa política interna, la realitat internacional pren major rellevància i importància  en la seva gestió; sobretot a través de les eines que cada cop tenen a l’abast els governs locals, com són l’augment de la seva autonomia i del mateix principi de subsidiarietat, emparat en el nou Tractat de Lisboa.

Aquesta creixent autonomia és la que permet treballar en la recerca de solucions a les necessitats i requeriments del desenvolupament dels governs locals, i no implica una atomització del poder del mateix Estat sinó una major potestat en la gestió de coordinació dels recursos de manera que a l’hora de satisfer les necessitats ciutadanes i enfrontar-se als problemes es faci amb la major eficàcia i eficiència.

La mateixa descentralització passa per tenir en compte els governs locals com a entitats actives en la definició i disseny de les polítiques públiques en aquest i també en d’altres àmbits d’actuació, on posteriorment recaigui la normativa a aplicar. D’aquesta manera l’aspecte internacional de les ciutats, la diplomàcia municipal es converteix en una nova eina i un nou desafiament en el posicionament i en les funcions de les ciutats.

Evidentment que aquest procés no està absent d’obstacles que cal anar superant, com poden ser obstacles de recursos, de conscienciació respecte de les relacions internacionals entre les noves funcions dels municipis, i la visibilitat dels beneficis inherents que aquest desenvolupament pot comportar. Un d’ells l’hem detallat anteriorment al fixar la importància del posicionament territorial i la capacitat d’influència. Hi ha també el tema de la carència de la difusió i importància donada a aquests temes per part de molts formadors d’opinió.

El fet de situar-se en alguns nivells d’actuació, reservats a algunes de les velles estructures, també sol ser un handicap ja que a vegades no es veu amb bons ulls la delegació de funcions i accions que fins ara havien estat restringides.

Malgrat tot això, el camí està obert i aquest grau de conscienciació és fa cada vegada més palès sense comptar amb algunes de les  raons que encoratgen aquest arrelament de la Diplomàcia Municipal en les funcions dels Governs Locals, com són el fet de poder servir i defensar arreu els interessos del municipi i de retruc de la ciutadania, la capacitat de poder actuar de manera activa conjuntament des de les ciutats i altres institucions en aquells àmbits que abans els ens locals eren relegats, sense deixar de banda les raons d’actuar entre ciutats i territoris des de projectes d’afectació comuna, transfronterers o territorials.

En definitiva les ciutats han de reclamar la seva dimensió representativa i el seu posicionament en organitzacions i institucions internacionals, i al mateix temps si podem aconseguir governs locals cada cop més involucrats en aquesta Diplomàcia Municipal i en els processos d’actuació que representa aconseguirem més que una amenaça una vertadera oportunitat de cooperació per a tots els actors de qualsevol àmbit administratiu.