Espai obert a reflexions sobre la integració europea. Les vostres col·laboracions hi seran benvingudes.

Joaquim Millán reelegit secretari general del Moviment Europeu català

Joan Martí continua com tresorer de l’entitat

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) ha reelegit secretari general de l’entitat a Joaquim Millán Alegret en l’Assemblea General mantinguda recentment. Millán és advocat i regidor de Benestar Social i Integració Europea de l’ajuntament de Sitges i compta amb una àmplia experiència en l’àmbit europeu. En aquesta mateixa reunió també s’ha tornat a elegir a Joan Martí com tresorer de l’entitat.

El CCME es va constituir a Paris l’any 1949 amb la participació, entre d’altres, d’Heribert Barrera o Anton Cañellas. Un cop legalitzat a Catalunya n’han estat presidents Enric Adroher, Joaquim Molins, Jordi Garcia-Petit, Francesc Homs, Eduard Sagarra i Josep Verde i Aldea. Actualment el president de l’entitat és Joaquim Llimona i Balcells.

L’entitat agrupa ajuntaments, associacions, centres d’ensenyament universitari, col.legis professionals, empreses, partits polítics i sindicats, i treballa en la defensa dels ideals europeistes. Com actes més destacats organitza el Concert del Dia d’Europa, la Setmana d’Europa als Municipis de Catalunya i les jornades de debat al Parlament de Catalunya.

50 anys fent Europa. “50 anys de la signatura del Tractat de Roma”

El 2007 marca el 50è aniversari de la signatura del Tractat de Roma que va ser la carta fundadora de la Comunitat Econòmica Europea. Tots els líders europeus s´han compromès a celebrar-ho amb tot tipus d´actes per constatar que hi ha una Europa cada cop més unida. Nosaltres des del Garraf també volem participar-hi. L’actual Unió Europea es va fundar sobre valors que tots nosaltres compartim: respecte pels drets humans, llibertat, justícia i la democràcia, entre d’altres.

La globalització ens porta tot un seguit de nous reptes (polítics, econòmics i socials) i Europa ha d’estar preparada per respondre-hi ja que el món no esperarà a la Unió Europea. Europa ara ha d’afrontar dos grans reptes: revitalitzar l’economia europea i afrontar una Constitució per Europa.

Per “revitalitzar l’economia”, s’ha de donar prioritat al creixement, a la creació de llocs de treball, impulsar l’innovació i les tecnologies, desenvolupar el coneixement i formació de les persones i assegurar les fonts d’energia amb sostenibilitat.

Europa ha d’obtenir un nivell de responsabilitat mundial que estigui a la seva alçada i és per això que ha de demostrar capacitat d’actuació conjunta. Una “Constitució per Europa” no és tan sols un desig sinó més be una necessitat. Després del NO a la Constitució Europea dels holandesos i els francesos l´estiu del 2005, la Unió Europea ha entrat en una etapa de desorientació i paràlisi perillosa. Ara els alemanys han d’aprofitar la seva presidència europea per intentar desbloquejar l’actual procés de ratificació.

Estem convençuts que aquest any 2007 serà un bon any perquè Europa recuperi la seva confiança en si mateixa, i això només es pot fer des de la ciutadania. Es per això que, a fi de poder dur a terme tots aquests objectius, la implicació dels Municipis del Garraf i de tota Catalunya és necessària per apropar Europa a la gent, als homes i dones, per fer-los part protagonista de les preocupacions i il.lusions d’aquest espai comú que es diu EUROPA. El procés de construcció de la Unió Europea és la història d’un èxit col.lectiu que ningú discuteix. Un espai comú que permet a tots els membres que la conformen conviure en pau, democràcia, llibertat i desenvolupament sostenible. Catalunya és un país amb una forta vocació europea, ho és per raons històriques, però, mes enllà d’aquestes raons també n’hi ha de polítiques, culturals, econòmiques i socials. La societat catalana és europeista per i amb convicció, i per tant des del Garraf no volem deixar passar aquesta oportunitat per reafirmar-nos en seguir treballant per aconseguir una Europa millor sense cap tipus de discriminació i la celebració de 50 anys ben s’ho val!

Joaquim Millan
Regidor de Sitges

Monica Miquel
Consellera Presidenta Garraf

Rosa Huguet
Regidora Canyelles

Vinyet Carreras
Regidora Sant Pere de Ribes

Victor Garcia
Regidor Olivella

Xavier Carbonell
Regidor Vilanova i la Geltrú

Joan Rodríguez Regidor de Cubelles

ARTICLE DE XAVIER FERRER

El Futur d’Europa. La setmana Europea (El Punt, 2 de febrer de 2007)

————————————————————————————————————————–

ARTICLE DE JOAQUIM MILLÁN I ALEGRET

Joaquim Millan i Alegret

Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu

Regidor de Integració Europea de Sitges

————————————————————————————————————————–

ARTICLE DE JOAQUIM MILLÁN I ALEGRET

Joaquim Millan i Alegret

Secretari General del Consell Català del Moviment Europeu

Regidor de Integració Europea de Sitges

————————————————————————————————————————–

ARTICLE D’EDUARD SAGARRA I TRIAS Pendent de publicar

Eduard Sagarra Trias

Socio Roca Junyent Advocats

Profesor Derecho Internacional Público ESADE y Universitat de Barcelona.

————————————————————————————————————————–

ARTICLE D’EDUARD SAGARRA I TRIAS publicat

Eduard Sagarra Trias

Socio Roca Junyent Advocats

Profesor Derecho Internacional Público ESADE y Universitat de Barcelona.

————————————————————————————————————————–

ARTICLE DE JOAQUIM MILLAN I ALEGRET
REGIDOR D’INTEGRACIÓ EUROPEA DE L’AJUNTAMENT DE SITGES
SECRETARI GENERAL DEL CONSELL CATALÀ DEL MOVIMENT EUROPEU

“Importància que tenen els municipis en el procés de construcció europea dins del món globalitzat”.

En l’actual procés de construcció europea els municipis són clars actors d’aquest projecte, de igual manera que ho són al ser uns municipis oberts al món amb una projecció dels valors de la pau, la solidaritat i la tolerància.

Entenent per “cultura europea” la necessitat d’assolir una visió complerta i global de la pertinença a Europa, doncs és evident que “Europa” es la nostra realitat, el nostre entorn, i el nostre espai natural, i per tant, els municipis han d’integrar en el conjunt de les seves polítiques la idea de pertinença a aquesta realitat, aquest entorn i aquest espai natural que ens és comú.

Per fer-ho efectiu els càrrecs electes tenen un paper molt important, doncs son els primers que han d’estar convençuts, ser conscients i estar interessats en promoure i difondre aquesta cultura europea.

Són els que han d’aplicar les mesures actives necessaries per facilitar-ho. En definitiva són els responsables, i han d’exercir aquesta responsabilitat per incloure aquest sentiment en tots els àmbits del municipi, especialment en l’àmbit social, de l’ensenyament i l’educació.

Han de ser uns municipis exigents amb la correcció del dèficit democràtic i el respecte dels principis de proximitat i d’autonomia local.

La democràcia europea tans sols es consolidarà si els ciutadans i els pobles que la conformen hi participen i la recolzen, i perquè això sigui factible s’han de buscar els sistemes que permetin la construcció supranacional faci possible la participació regional i municipal, alhora essencial per avançar amb èxit en la integració i millorar aquest dèficit democràtic.

Per aixó, els municipis catalans hem d’apostar per el reforçament del Comitè de les Regions, i per la participació activa en les organitzacions europees de poders locals. Treballar, participar i tenir veu pròpia en el debat per buscar formules polítiques interactives per una democràcia més directa: millor qualitat de la legislació i més ampli suport social.

Per altra banda, la mateixa construcció europea avala el principi de proximitat quan exigeix l’existència dels poders regionals i locals per a la seva pròpia supervivència, ja que necessita la proximitat per apropar-se als ciutadans i legitimar-se.

El mateix passa amb el principi comunitari de “subsidiarietat” on el repartiment de competències entre la unió europea i els estats que la conformen, es fa en base a l’actuació de l’administració en aquells àmbits en que la seva intervenció sigui necessària i més adequada.

Els municipis catalans han de fer una clara aposta per una unió europea que assumeixi tots els principis recolltis en la Constitució Europea amb la finalitat que es garanteixi a tots els ciutadans i ciutadanes els seus drets cívics, polítics, socials i económics.

Des dels municipis hem d’apostar per una veritable ciutadania europea.

El concepte de ciutadania europea ha tingut una formulació progressiva on la noció ha anat variant i adaptant-se a les necessitats i demandes socials del moment. El concepte actual ens ha de donar resposta i solucions als problemes socials existents, com l’ocupació, la integració sociocultural, els drets socials, culturals, la protecció social i sanitària pública, les oportunitats de formació dels joves i de treball,….

El concepte de ciutadania europea és, en gran mesura, una extensió de la ciutadania de les regions i dels municipis, i per tant, tan les regions com els municipis poden contribuir molt eficaçment a donar aquesta dimensió europea a la ciutadania.

Per últim hem de defensar uns municipis davant la globalització oberts al món i amb una projecció dels valors de la pau, la solidaritat i la tolerància.

Es evident que els muncipis tenen una clara vocació i necessitat d’obertura al món. Per això, s’ha de reclamar una presència i participació real en els fòrums internacionals on es debaten temes relacionats directament amb les ciutats o en els que aquestes s’hi troben impliquades.

En un monent on IULA (unió internacional d’autoritats locals) i la FMCU (federació mundial de ciutats unides i agermanades) han donat el pas per fusionar-se en una única organització mundial amb l’objectiu d’unificar la representació de les ciutats, és el moment idoni per reclamar que no tan sols s’ha de tenir veu sinó tambè vot, i no deixar que altres administracions preguin les decisions pels municipis.

Per altar banda, l’administració local genera polítiques associades al creixement sostingut i respecte al medi ambient, creació d’ocupació, major cohesió i justicia social i a una reducció efectiva dels nivells de marginació i pobresa. En aquesta mesura els municipis són clars transmisors socials de diferents valors bàsics que els projecten a la seva ciutadania. Valors essencials com la pau, la solidaritat i la tolerància, pels quals han de treballar i s’han de compometre a impulsar, i amb molta més insistència especialment després dels darrers aconteixements mundiañls.

JOAQUIM MILLAN I ALEGRET
REGIDOR D’INTEGRACIÓ EUROPEA DE L’AJUNTAMENT DE SITGES
SECRETARI GENERAL DEL CONSELL CATALÀ DEL MOVIMENT EUROPEU

Download file

EXPANSIÓN MIÉRCOLES 9 NOVIEMBRE 2005

Las Corrientes Migratorias hacia la Unión Europea

Una de las características que ya definen el siglo XXI es la fuerza imparable de los flujos migratorios procedentes de los países subdesarrollados de origen; hacia la tierra prometida que representa el primer mundo, en el que evidentemente figura Europa y más concretamente los países integrados en la Unión Europea.

El flujo migratorio que llega a Europa, lo hace por como es notorio y bien sabido por todos (Autoridades, Policía, y la ciudadanía en general) por tierra mar y aire. A la vez la procedencia es, por el sur, Este y Oeste, sin que se vislumbre una solución a corto plazo. No hay soluciones policiales de carácter interno, sino únicamente soluciones politicas de la Unión Europea, estableciendo unos criterios iguales en toda la frontera exterior de la Unión. Lo que resulta evidente es que los criterios de las fronteras de los países próximos al Este es decir de Rumania, Bulgaria, o la Ex Yugoslavia no son los mismos que los de España, Italia o incluso Grecia.

El flujo migratorio de los países iberoamericanos tiene una especial vocación hacia España por razón del idioma, religión, valores morales y convivenciales, y por la estrecha relación con la denominada “Madre Patria”. Los tratados firmados por España a lo largo de la historia con los países Iberoamericanos, y que hoy se denuncian, han favorecido y aún favorecen la acogida de este importantísimo flujo migratorio. Su presencia legal en España se convierte al cabo de poco tiempo y, por así disponerlo nuestras leyes, en la posibilidad de ser españoles, es decir, ciudadanos de la Unión Europea. Esta posibilidad real es sobradamente conocida por toda Hispanoamérica, y por tanto de difícil limitación.

África y los países del de la rivera sur del Mediterráneo, y los del África subsahariana vienen a pie, en patera o como polizontes, y su proximidad geográfica de solo 14 km hace muy viables y favorece que, a través de redes de traficantes de personas, se pueda arriesgar la posibilidad de perder la vida, supuesto que no se da en las otras fronteras y flujos migratorios del Ester o del Oeste. La vida es para estos inmigrantes lo único que les queda.

Singularidad

En el informe del Secretario General de las Naciones Unidas de marzo del año en curso se reconoce la singularidad de África y se dice textualmente:”Y sin embargo gran parte de África y sobre todo al sur del Sahara, siguen sufriendo los trágicos efectos de los conflictos violentos y persistentes, la extrema pobreza y la enfermedad. Unos 2,8 millones de refugiados y la mitad de los 24,6 millones de personas internamente desplazadas que hay en el mundo, son victimas de los conflictos y los trastornos de África”.

Ante ello cabe afirmar sin lugar a ninguna duda que Europa no puede combatir la inmigración necesaria, proviniente de África con medidas policiales o militares sino sobretodo y ante todo como mecanismos de cooperación ayuda al desarrollo, y no ayudando a los regimenes dictatoriales y a las luchas fraticidas, que son junto al hambre una de las principales causas del éxodo masivo hacia un norte incierto pero esperanzado para quienes emprenden un camino de miles de kilómetros “ayudados” por las mafias y traficantes de personas.

Europa ha de asumir esta nueva realidad de forma colectiva, favoreciendo el desarrollo, ayudando al comercio con dichos países, y aplicando una política interior e internacional basada en la los valores forjados en torno a la dignidad humana y al respeto de los derechos humanos proclamados y garantizado a todas las personas, y no olvidemos que los inmigrantes también lo son.

Barcelona, 19 de octubre de 2005

Eduard Sagarra Trias

Socio Roca Junyent Advocats

Profesor Derecho Internacional Público ESADE y Universitat de Barcelona.